portem un estiu molt enfeinat, despres de parlar amb els de turisme, els meus jefes, hem canviat l´horari beneficiant-me jo, ja que amb el nou horari plego a les 7 de la tarda tres dies a la setmana i clar dona lloc a poder fer alguna cosa amb les colegues.... l´altre dia vem decidir anar a fer la ferrata d´oliana, a la motxila hi portavem els frontals, importantissim, ja k duiem l´intenció de començar la ferrata de dia, pero acabar-la de nit.....ens vem trobar amb la Ferdi, companya d´aventures, a bellver de cerdanya cap a les 7 de la tarda, vem tirar cap a Oliana, posant-nos al dia de la nostra vida perque feia dies que no sabiem l´una de l´altre. al cap d´una hora i pico i despres de perdrens arribem al parquing de la ferrata, aparquem ens equipem i tirem amunt, ja que el temps corre en contra....
arribem a l´inici de la ferrata a les 9 en punt de la nit.... pujant cap problema aquesta ferrata te lo bo que et posa a to de bonb principi... abans del segon tram i despres de passar la paret vertical que hi ha despres del pont vem parar a fer un cigarro ( els fums als pulmons per mala sort sempre) i a contemplar el cel, que stava precios amb la via lactea, continuem el cami i aqui es on ens despistem mes!!! arribem a un cartell on posa retorn 50min parquing vem tirar cap a la dreta vem acabar en una canal estreta, despres de la qual el cami ja no es veia tan clar, els frontals ja no il.luminaven lo suficient, i l´idea de fer la ferrata de nit ja no era tan divertida.... vem decidir tornar endarrera.
tornem a la canal estreta, continuem baixant i aribem a un moment que ens preguntem on coi son els punt vermells que portavem seguin una estona, els haviem perdut feia un bon rato i ens aviem fivcat de caps al barranc sec k hi fas uns metres a la aproximació!!!! ens vem fer tot el barranc amb les consequens esgarrapades, enganxades i fins un rapel de 5m on hi vem deixar una corda vermella!!!! despres de olta estona ens donem compte que el cami dins el barranc que seguiemja no es tan ferestec i ens donem compte que a la nostra esquerra hi ha un cami, haviem sortit del barranc, seguim el cami de baixada i en pocs minuts arribem al parquing, eren la una de la matinada!!!! de tornada parem a organya on ens prenem una coca cola ven fresca que en portavem parlant desde mig cami de pujada de la ferrata.... d áquesta aventura en treiem la conclusió de que havia sigut la primera vegada en les nostres vides que vem sentir claustrofobia en un espai obert
