dijous, 27 de maig de 2010

EXPERIMENTANT

 maneres i maneres de fer fotografies...... aquet art que hi ha qui  el considera art i qui no... jo entro en els primers... tot un art, jo mai hauria dit que sortiria a fer una foto i m'estaria per fer una foto a una flor una hora i tirarli 100 fotos i no trobar la bona.....
avui hem jugat amb la fotografia.... avui hem jugat amb la camara i de la ma d'un bon expert e trobat una bona manera de fer fotos....
a contrallum surtin el sol i desde terra el resultat:



sembla que volem...... sembla k levitem.....
es una fotografia perfecte..... i es facil de fer i et fots unes bones rises.......

anirem ampliant aquesta vessant avima que surt....

dimarts, 18 de maig de 2010

La vall fosca, una vall de somni.....

Doncs aqui tornem a ser marxant el dissabte a la nit cap a la vall fosca, on el jordi hi viu la major part de l'any, aquest cop una mica diferent de l'ultim cop que vaig ser per aquelles contrades, la diferencia?? el mantell blanc que aquest cop cubria la majoria de pics, comes, colls, i collets de les alçades d'aquesta fabulosa vall, tot i que de nit poc vaig poder veure, pero amb les paraules d'en Jordi ja en hi havia prou.

doncs arribo a les 12 passades de la nit a pobla que es on he quedat amb en Jordi, ens trobem i anem a fer una birra rapida a l'astaquirot...... jajajaj no que era l'astornell!!!! i despres de la birra rapida... cap a fer el canvi de cotxes i el material passa tot al cotxe d'en Jordi, aquet cheroke tan fantastic que te....

Sortim de pobla i ens poca estona ens plantem a Espui, joder, no recordava lo precios que es aquet poblet, potser perque l'altre vegada jo tambe vivia amb un poblet de similars caracteristiques no hem vaig donar compta de la extraodinaria bellesa d'Espui i de la sort dels seus vilatans de viure en un raco de mon tan extraordinari...

despres de xerrar una estona llarga  tot s'ha de dir..(ja ho diuen las conversacions amb els amics a llargues hores de la matinada......)  caiem morts dintre el llit... i poques hores despres ( relativament poques hores...) ens sona el despertador anuncia-nos la arribada de un nou dia i el gran dia que ens espera.... no triguem gaire a aixecar-nos tot i les poques hores dormides... en 20 minuts estem casi llestos i entre lleganyes als ulls i olor de caputxino surtim al carrer on un agradable aire gelid ens acaricia la cara tot donant-nos el bondia... son les 8 del mati, al final hem sortit a una bona hora ....
sortim de Espui i ens diriguim cap a Capdella, per la carretera L-503 passant pel costat del que hauria de ser la sortida del teleferic que pujaria a la gent cap a l'estació d'esqui.... s'ens creua a la carretera un cabirol el qual tenim la sort de contemplar un instant... continuem avançant i passem per la Central de Capdella aquest poble es va crear com a campament industrial arran de la construcció de la central hidràulica a principis del segle XX. La Central va viure un segle XX esplendorós, i va créixer com les conegudes colònies tèxtils a la vora del Ter (escola, cinema, economat, dispensari, oficina de correus, etc.). Degut a l’automatització de la central i a la falta de llocs de treball a la comarca, la Central com bona part de la Vall es va anar despoblant. Actualment el nucli així com la Vall en general estan recuperant bona part de la vitalitat d’anys passats.



 vistes desde la pista forestal a el montseny de pallars

Dos revolts abans d'arribar a Capdella surt una pista a l'esquerra on ens hi desviem.... i ens endinsem en un bosc de pi negre i bedolls, amb sotabosc de nerets i ginebro.... anem pujant per la pista forestal amb molts revolts pero que el cheroke del Jordi no te cap problema en anar pujant, despres de uns 6 kilometres ens trobem el nostre primer "entrebanc" la neu caiguda en forma d'allau pel el riu filia, aqui es on el cotxe es queda i on realment comença la nostra excursió.....

                                                           el cotxe es queda aqui, 1911m.

sortim del cotxe i ens preparem... jaqueta perque fa una mica de fred, motxila amb les botes d'esquia a dins, penjem els esquis a la motxila, penjem les raquetes perque la neu encara ens queda lluny, guants, ulleres, 4 fotos de rigor i apa som-hi!!!!!! ens posem a caminar haurem de caminar per la pista forestal  que fins ara haviem anat amb cotxe, tenim vora 3 km per caminar abans no trobem neu..... ens ho prenem amb calma.... i anem fent les nostres paradetes fotografiques, les xerrades informatives d'en Jordi, etc....


vistes de la vall de Filia, desde la pista forestal començant a caminar....
















cascada en mig del cami aigua i glaç










vistes de Filia desde la pista forestal, contrast entre el verd i el blanc......










sense donar-nos compte anem caminant i arrivem a un parell de revolts molt pronunciats... passem uns quants salts d'aigua... i ja arribem a la pilona on volem comença amb raquetes.... abans pero... caminem uns 100m mes i esmorçem al costat del llac que tena de ser el de la neu artificial d'aquesta estació d'esqui de moment parada....

aprofitem per observar el paisatge tan cautivador que ens envolta, escoltar el silenci, i fer fotos ven artistiques.. anar provant la g11 i anae disfrutant del gran dia.. tot i que preocupats vigilem el cel ja que s'apropen nuvols sospitosos per tots cantons...









 jugant a fer fotografies.....






 el profesional.....





 tots els trastos.... sembla el camp base de una expedició, o almenys a natres ens ho semblava....






 es un luxe esmorça contemplant aixo..... a darrera aquesta primera cadena de montanyes hi ha el llac de Filia










 ens afanyem a esmorça un entrepa i cap a continuar la pujadeta, ara amb l'esquena un pelet mes lleugera... ja que descarreguem de la motxila les raquetes... tot i que ara arriba  la pendent mes pronunciada... i encara ens queda una hora i mtja ven bona.....
el Jordi amb les raquetes recent calçades


doncs ens calçem les raquetes i amunt que fa pujada... anem seguint una pista d'esqui doncs es el itinerari que ens han recomenat i degut al alt risc d'allaus no ens atrevim a canviar l'itinerari... i al començar tot i ens que ens desanimem un segons al veure la finissima capa de neu que cobreix el terra que tenim als nostres peus... enseguida continuem pujant per la forta pendent i ja començem a somiar amb tot el que baixarem esquiant.... continuem seguint la pista i la linia de pilones.. a la pilona 8 ens desviem a la esquerra per passa per un pas mes planer que seguint la linia de pilones.... aqui comença la aventura amb totes les de la llei....
 tram on vem tinndre de passar d'un en un per si queia un allau...


doncs si casi arriban al final, ens deurien quedar uns 600m per arriba a dalt, i ens vem trobar una gran congesta a la nostra esquerra, i a la dreta no ens tenia gaire segurs tambe.... per tan vem començar a fer petits trams de mes o menys 50 metres d'un en un... si teniem la mala sort de que ens baixava una allau almenys en hi havia un que podia avisar i podria veure on anava a parar l'altre si el colgava l'allau, perque amb esquis encara et pots escapar pero amb les raquetes el tema esta molt mes complicat...
la cornisa que hi havia a sobre nostre i que ens va fer dubtar d'arribar a dalt o quedar-nos un pel mes avall

i aixi vem fer els 500 metres que ens quedaven amb un silenci sepulcral, i apretan el pas cada cop k feiem un tramet, la veritat al final en un momment vem ser a dalt, acollonits pero ho haviem aconseguit....
part de tram que passavem sols
concentracio maxima en els trams mes perillosos...
ultims 100 metres amb molta expectació, aquest va ser el tram que mes por vaig passar...

I FINALMENT CIM......... 
NOCALEN MES PARAULES LES IMATGES PARLEN PER SI SOLES

arribant a dalt el coll de filia

estem cmolt contents.. ho hem aconseguit 


mes felicitat... realment si no ho vius no saps com es arribar alla dalt i sentir-te aixi.....



coll de filia 2400 mes o menys.... al darrera la vall de manyanet amb alguna pista de boi taül al fons


tot un pro el Jordi.....


vistes sobre filia espectaculars!!!!!!
nomes resta la baixada..... seran casi 1 km de una baixada molt divertida saben que aquest cop si k es l'ultima de la temporada i ja planejant quin dia de la temporada de l'any que ve tornem que si ha estat avui tan fantastic en ple hivern a d'esser d'infart.....
s'acabat la baixada.... sols ens queda arriba al cotxe... i una tarda de merescut descans!!!!

dijous, 13 de maig de 2010

per totes les que van perdre la batalla.... reflexions


aavui e rebut un correu... es força maco i prefereixo posar-lo aqui a enviar-lo i que es perdi en cadenes....



Si YO TUVIERA MI VIDA PARA VIVIRLA DE NUEVO

Me habría ido a la cama cuando estaba enferma en vez de pretender que la tierra se pararía si yo no estuviera en ella al día siguiente.

Hubiera encendido la vela rosada en forma de rosa antes de que se derritiera guardada en el armario.


Habría invitado a mis amigos a cenar sin importar que la alfombra estuviese manchada y el sofá descolorido.


Habría comido las palomitas de maíz en el "salón de las visitas" y me habría preocupado menos de la suciedad cuando alguien quisiese prender el fuego en la chimenea.

Me habría dado el tiempo para escuchar a mi abuelo divagando sobre su juventud.

Habría compartido más de las responsabilidades que llevaba mi marido.

Nunca habría insistido en llevar cerradas las ventanas del carro en un día de verano porque me acababa de peinar y no quería que mi pelo se desarreglara.

Me habría sentado en el prado sin importar las manchas de la hierba.


Habría llorado y reído menos viendo televisión y más mientras vivía la vida.

Nunca habría comprado algo debido a que era práctico, no se ensuciaba o estaba garantizado para durar toda la vida.

En lugar de evitar los nueve meses de embarazo, habría atesorado cada momento y comprendido que la maravilla que crecía dentro de mí, era mi única oportunidad en la vida de asistir a Dios en un milagro.


Cuando mis hijos me besasen impetuosamente, nunca habría dicho "más tarde, ahora ve y lávate para la cena", Habría habido más "te quiero" y más "lo siento"

Pero sobre todo, quiero darle otra oportunidad a la vida, quiero aprovechar cada minuto. Mirar las cosas y realmente verlas... vivirlas y nunca volver atrás. ¡DEJAR DE PREOCUPARME POR LAS COSAS PEQUEÑAS!!!

No te preocupes sobre a quién no le agradas, quien tiene más o quien hace que. En lugar de eso, atesoremos las relaciones que tenemos con aquellos que de verdad nos quieren.


muchachito bombo infierno

gran canción, de las que me perseguia dia y noche... y de la que estuve mucho tiempo sin escuchar.. porque me devolvia a una epoca donde solo quedan recuerdos y eran dolorosos.... con el tiempo ( que el tiempo todo lo cura cojones!!!!) se passaron los recuerdos dolorosos para simplemente passar a ser una buena cancion que canto con mucho gusto y encantada..... muchachito bombo infierno grandes en concierto.......





diumenge, 9 de maig de 2010

freeride de primavera

me despertat amb una clara intenció al cap avui.... sols fa unes hores que el pensament s'ha començat a gestar al cap.... un comentari ha sigut el detonant..... "hi ha neu suficient desde el parking"........ al despertar-me ja ensumava la neu... ja desitjava l'abraç gelid, la blancor d'aquet mantell tan fantastic.... es que sols pensar en aquesta alfombra blanca freda i tan fantastica
tota jo hem transformo... quines ganes de tirar-se quines ganes de trepitjar-la, de lliscar-hi.... qui no senti el mateix mai ho podra entendre... i mes quant ja havies penjat els esquis....
esmorço amb l'idea al cap... tink els esquis i les botes.. tinc les raquetes...... a la motxila hi puc penjar els esquis i es prou gran per que hi capiguen les botes..... sense haver acabat el cafe hem poso a preparar la motxila... i si hem canvio... aixo ja automaticament sense pensar en res... sols en una cosa en poca estona tornare a esta entre els teus braços blanca neu.....
agafo el cotxe despres de haver carregat tots els trastos... que en son uns quants entre motxila, raquetes, esquis, botes de recanvi, botes d'esquiar, pals.... sense tindre clar el desti final d'aquet curt trajecte enfilo cap a França... decideixo parar a el puigmal... almenys passa aviam com esta el tema baix al parking i depent com ho vegui tiro cap a eine...... res ja pujant començo a veure neu als vorals... una sensació inexplicable s'apodera de mi... sense pensar-ho apreto mes l'accelerador... adelanto a un frances "dominguero" i arribo al parking.... els meus ulls ploren d'alegria casi...... neu per tot arreu.. desde el cotxe mateix hem puc posar les raquetes.... aixo vol dir que arribare al parking esquiant casi fins al cotxe amb els esquis posats.... qui ho diria a 8 de maig......
el material que porto abans de començar....
vistes del puigmal cobert d'una fina capa de neu

hem preparo, poso les raquetes a mida, arreglo un parell de coses de la motxila i sense mes cabilacions... cap amunt s'ha dit!!!!! que dir... vaig pujant tranquilment avui no fare gaire tinguen present la neu que hi ha.... segurament podre vindre mes dies.... he començat tard son mes de les 11 i quant arribi a dalt segurament seran volts de la 1 i es la pitjor hora per ser a muntanya en aquestes epoques i amb tanta neu.... començo a pujar per la pista les planes la meva intenció es arriba fins al creuament amb mirtylles... i poder baixar esquiant per la vermella.... la pujada es ddesenvolupa amb tranquilitat... paro a descansar i a beure una mica a mig cami i efectivament a la 1 arribo a l'inici de la pista vermella... no m'ho puc creure estic tan contenta que cridaria d'alegria.... en aquets moments es quant mes trobes a faltar fer mes activitats amb gent moments de euforia que no pots compartir amb ningu alla dalt..... sense mes miraments tiro la motxila a terra i presa de una emoció que neix del fons del estomac ( com les papallones quant t'enamores...) m'entravanco en treure les botes d'esquiar de la motxila per fer el canvi de les botes de treking a les botes de esquiar.... trec els esquis els deixo a sobre la neu... quin soroll tan fantastic que fan quant els tires sobre la neu.... i sense mes miraments hem col.loco les botes d'esquiar..... guardo les de treking, enganxo les raquetes a la motxila hem poso els guants altre cop i hem deixo llisca avall....... sense paraules.... a el segon gir caic a terra... emocions del retrobament amb aquet gran amant..... m'aixeco i continuo baixant... el que ma costat casi 1 hora i mitja puja ho baixo en menys de 10 minuts..... arribo al parking amb els esquis.... ho quin mati, quin dia.... l'experiencia viscuda, les emocions sentides.. no tenen paraules es indescriptible es fantastic!!! hi haura un altre dia..... o ara si que ja s'ha acabat la temporada....







començan a caminar....


vistes del parking estació d'esqui de puigmal



vistes de la pista la plana




el cami fet.....
.

el cami que queda per fer..




tot l'equip....









el final de la pujada











fent el canvi de les botes de treking a les botes d'esqui








senyalització de l'estació d'esqui










felicidad que bonito nombre tienes

dissabte, 8 de maig de 2010

una activitat de tarda........

vistes desde el joc de l'oca

sortin casi dos hores tard de casa.... encaro el cami cap al tunel del cadi amb ganes, i amb molts nervis, per les presses, per e¡la discusió k ja es dilueix en el aire un cop soc al tunel... la resta del viatge sense incidents destacats.. un missatge, kedem a collbato directament... ufff senyal k vaig tardissim....
arribada a collbato, on l'altre dia vaig deixar el cotxe, mil disculpes desfetes pel vent... i la vergonya que s'escola per la finestra del cotxe.... no m'agrada que hem faguin esperar, ni m'agrada fer espera....
commençem.. en busca d'un sender que ens ha e dur a fer un
barranquillo..... pero el sender no apareix per enlloc i nomes trobem camins k no porten a roma i k es queden amb un final no gaire agradable.... "hem sembla que ens hem perdut el cami" tot caminant... i ja començant a desistir... arribem al final de la canal roja.... aki decidim tirar cap a la vf joc de l'oca.... uuiuiuiu aixo no era el k tocava.. pero amb les forçes i els anims renobats de trobar-nos en el bon cami ( sigui kin sigui) arribem a peu de la famosa joc de l'oca...... uffff realment jo me la havia pres a la lleugera..... pero sempre hi ha reptes a superar... i a mi els reptes....... ens hidratem, posem el bodrier i endavant... o mes aviat a munt...



cada tram de corda de la ferrata es un petit es un petit triomf... la veritat es tirar de braços constantment.. impresionant m'encanta si arribo al final en puc esta mes que orgullosa de mi mateixa....
un cop arribem al cap de munt de la ferrata hem de decidir el cami de baixada.. kin podem triar... el sender normal, destrepar el joc de l'oca o fer la canal roja, jo hem decideixo per el cami normal de baixada... per avui ja ne tingut prou de emocions fortes amb cordes..... en Sergi no sembla gaire convençut de tornar per aquesta elecció i mo demana varies vegades..... al arriba al creuament mo demana per ultim cop... amb akell ulls suplicant casi k esculli la canl roja.... ufff sense pensar-mo gaire li dic que tirem per la canal.... si no havia tingut avui prou emocio la meva vida ara comença lo bo... poden passar dos coses al primmer rapel ho que el fagui i superi part de les pors als rapels que certa persona en el passat hem va fer agafar..... o hem bloqueixi i la lii parda....



superat el primer, el segon, el tercer i aixi succecivament fins a arriba a l'ultim... uff gran activitat de tarda!!!! hem sento molt contenta amb mi mateixa... he fet una ferrata que un cop vista amv els propis ulls i en directe hem pensava que no faria i he superat una por terrorifica a els rapels... uff gran activitat de tarda amb molt bona companyia...