diumenge, 9 de maig del 2010

freeride de primavera

me despertat amb una clara intenció al cap avui.... sols fa unes hores que el pensament s'ha començat a gestar al cap.... un comentari ha sigut el detonant..... "hi ha neu suficient desde el parking"........ al despertar-me ja ensumava la neu... ja desitjava l'abraç gelid, la blancor d'aquet mantell tan fantastic.... es que sols pensar en aquesta alfombra blanca freda i tan fantastica
tota jo hem transformo... quines ganes de tirar-se quines ganes de trepitjar-la, de lliscar-hi.... qui no senti el mateix mai ho podra entendre... i mes quant ja havies penjat els esquis....
esmorço amb l'idea al cap... tink els esquis i les botes.. tinc les raquetes...... a la motxila hi puc penjar els esquis i es prou gran per que hi capiguen les botes..... sense haver acabat el cafe hem poso a preparar la motxila... i si hem canvio... aixo ja automaticament sense pensar en res... sols en una cosa en poca estona tornare a esta entre els teus braços blanca neu.....
agafo el cotxe despres de haver carregat tots els trastos... que en son uns quants entre motxila, raquetes, esquis, botes de recanvi, botes d'esquiar, pals.... sense tindre clar el desti final d'aquet curt trajecte enfilo cap a França... decideixo parar a el puigmal... almenys passa aviam com esta el tema baix al parking i depent com ho vegui tiro cap a eine...... res ja pujant començo a veure neu als vorals... una sensació inexplicable s'apodera de mi... sense pensar-ho apreto mes l'accelerador... adelanto a un frances "dominguero" i arribo al parking.... els meus ulls ploren d'alegria casi...... neu per tot arreu.. desde el cotxe mateix hem puc posar les raquetes.... aixo vol dir que arribare al parking esquiant casi fins al cotxe amb els esquis posats.... qui ho diria a 8 de maig......
el material que porto abans de començar....
vistes del puigmal cobert d'una fina capa de neu

hem preparo, poso les raquetes a mida, arreglo un parell de coses de la motxila i sense mes cabilacions... cap amunt s'ha dit!!!!! que dir... vaig pujant tranquilment avui no fare gaire tinguen present la neu que hi ha.... segurament podre vindre mes dies.... he començat tard son mes de les 11 i quant arribi a dalt segurament seran volts de la 1 i es la pitjor hora per ser a muntanya en aquestes epoques i amb tanta neu.... començo a pujar per la pista les planes la meva intenció es arriba fins al creuament amb mirtylles... i poder baixar esquiant per la vermella.... la pujada es ddesenvolupa amb tranquilitat... paro a descansar i a beure una mica a mig cami i efectivament a la 1 arribo a l'inici de la pista vermella... no m'ho puc creure estic tan contenta que cridaria d'alegria.... en aquets moments es quant mes trobes a faltar fer mes activitats amb gent moments de euforia que no pots compartir amb ningu alla dalt..... sense mes miraments tiro la motxila a terra i presa de una emoció que neix del fons del estomac ( com les papallones quant t'enamores...) m'entravanco en treure les botes d'esquiar de la motxila per fer el canvi de les botes de treking a les botes de esquiar.... trec els esquis els deixo a sobre la neu... quin soroll tan fantastic que fan quant els tires sobre la neu.... i sense mes miraments hem col.loco les botes d'esquiar..... guardo les de treking, enganxo les raquetes a la motxila hem poso els guants altre cop i hem deixo llisca avall....... sense paraules.... a el segon gir caic a terra... emocions del retrobament amb aquet gran amant..... m'aixeco i continuo baixant... el que ma costat casi 1 hora i mitja puja ho baixo en menys de 10 minuts..... arribo al parking amb els esquis.... ho quin mati, quin dia.... l'experiencia viscuda, les emocions sentides.. no tenen paraules es indescriptible es fantastic!!! hi haura un altre dia..... o ara si que ja s'ha acabat la temporada....







començan a caminar....


vistes del parking estació d'esqui de puigmal



vistes de la pista la plana




el cami fet.....
.

el cami que queda per fer..




tot l'equip....









el final de la pujada











fent el canvi de les botes de treking a les botes d'esqui








senyalització de l'estació d'esqui










felicidad que bonito nombre tienes

1 comentari:

  1. Tu sempre filla, amb la teva al.legria per la muntanya, amb el teu somriura enganxat als llavis, no el deixes mai, perque ets feliç, aixi, amb aquest estil de vida, el que tu has triat, no el que la "sucietat" t'ha imposat, el que tu vols fer.....pués si, endavant, segueix la petgada de la neu, allí al Puigmal, sempre amb el cor alt i l'amor sobre teu tal com el tens....

    T'estimo nina i sigues feliç fent el camí de la teva vida....

    ResponElimina