doncs arribo a les 12 passades de la nit a pobla que es on he quedat amb en Jordi, ens trobem i anem a fer una birra rapida a l'astaquirot...... jajajaj no que era l'astornell!!!! i despres de la birra rapida... cap a fer el canvi de cotxes i el material passa tot al cotxe d'en Jordi, aquet cheroke tan fantastic que te....
Sortim de pobla i ens poca estona ens plantem a Espui, joder, no recordava lo precios que es aquet poblet, potser perque l'altre vegada jo tambe vivia amb un poblet de similars caracteristiques no hem vaig donar compta de la extraodinaria bellesa d'Espui i de la sort dels seus vilatans de viure en un raco de mon tan extraordinari...
despres de xerrar una estona llarga tot s'ha de dir..(ja ho diuen las conversacions amb els amics a llargues hores de la matinada......) caiem morts dintre el llit... i poques hores despres ( relativament poques hores...) ens sona el despertador anuncia-nos la arribada de un nou dia i el gran dia que ens espera.... no triguem gaire a aixecar-nos tot i les poques hores dormides... en 20 minuts estem casi llestos i entre lleganyes als ulls i olor de caputxino surtim al carrer on un agradable aire gelid ens acaricia la cara tot donant-nos el bondia... son les 8 del mati, al final hem sortit a una bona hora ....
sortim de Espui i ens diriguim cap a Capdella, per la carretera L-503 passant pel costat del que hauria de ser la sortida del teleferic que pujaria a la gent cap a l'estació d'esqui.... s'ens creua a la carretera un cabirol el qual tenim la sort de contemplar un instant... continuem avançant i passem per la Central de Capdella aquest poble es va crear com a campament industrial arran de la construcció de la central hidràulica a principis del segle XX. La Central va viure un segle XX esplendorós, i va créixer com les conegudes colònies tèxtils a la vora del Ter (escola, cinema, economat, dispensari, oficina de correus, etc.). Degut a l’automatització de la central i a la falta de llocs de treball a la comarca, la Central com bona part de la Vall es va anar despoblant. Actualment el nucli així com la Vall en general estan recuperant bona part de la vitalitat d’anys passats.
vistes desde la pista forestal a el montseny de pallars
Dos revolts abans d'arribar a Capdella surt una pista a l'esquerra on ens hi desviem.... i ens endinsem en un bosc de pi negre i bedolls, amb sotabosc de nerets i ginebro.... anem pujant per la pista forestal amb molts revolts pero que el cheroke del Jordi no te cap problema en anar pujant, despres de uns 6 kilometres ens trobem el nostre primer "entrebanc" la neu caiguda en forma d'allau pel el riu filia, aqui es on el cotxe es queda i on realment comença la nostra excursió.....
el cotxe es queda aqui, 1911m.
sortim del cotxe i ens preparem... jaqueta perque fa una mica de fred, motxila amb les botes d'esquia a dins, penjem els esquis a la motxila, penjem les raquetes perque la neu encara ens queda lluny, guants, ulleres, 4 fotos de rigor i apa som-hi!!!!!! ens posem a caminar haurem de caminar per la pista forestal que fins ara haviem anat amb cotxe, tenim vora 3 km per caminar abans no trobem neu..... ens ho prenem amb calma.... i anem fent les nostres paradetes fotografiques, les xerrades informatives d'en Jordi, etc....
cascada en mig del cami aigua i glaç
vistes de Filia desde la pista forestal, contrast entre el verd i el blanc......
sense donar-nos compte anem caminant i arrivem a un parell de revolts molt pronunciats... passem uns quants salts d'aigua... i ja arribem a la pilona on volem comença amb raquetes.... abans pero... caminem uns 100m mes i esmorçem al costat del llac que tena de ser el de la neu artificial d'aquesta estació d'esqui de moment parada....
aprofitem per observar el paisatge tan cautivador que ens envolta, escoltar el silenci, i fer fotos ven artistiques.. anar provant la g11 i anae disfrutant del gran dia.. tot i que preocupats vigilem el cel ja que s'apropen nuvols sospitosos per tots cantons...
jugant a fer fotografies.....
el profesional.....
tots els trastos.... sembla el camp base de una expedició, o almenys a natres ens ho semblava....
es un luxe esmorça contemplant aixo..... a darrera aquesta primera cadena de montanyes hi ha el llac de Filia
ens afanyem a esmorça un entrepa i cap a continuar la pujadeta, ara amb l'esquena un pelet mes lleugera... ja que descarreguem de la motxila les raquetes... tot i que ara arriba la pendent mes pronunciada... i encara ens queda una hora i mtja ven bona.....
el Jordi amb les raquetes recent calçades
doncs ens calçem les raquetes i amunt que fa pujada... anem seguint una pista d'esqui doncs es el itinerari que ens han recomenat i degut al alt risc d'allaus no ens atrevim a canviar l'itinerari... i al començar tot i ens que ens desanimem un segons al veure la finissima capa de neu que cobreix el terra que tenim als nostres peus... enseguida continuem pujant per la forta pendent i ja començem a somiar amb tot el que baixarem esquiant.... continuem seguint la pista i la linia de pilones.. a la pilona 8 ens desviem a la esquerra per passa per un pas mes planer que seguint la linia de pilones.... aqui comença la aventura amb totes les de la llei....
tram on vem tinndre de passar d'un en un per si queia un allau...
doncs si casi arriban al final, ens deurien quedar uns 600m per arriba a dalt, i ens vem trobar una gran congesta a la nostra esquerra, i a la dreta no ens tenia gaire segurs tambe.... per tan vem començar a fer petits trams de mes o menys 50 metres d'un en un... si teniem la mala sort de que ens baixava una allau almenys en hi havia un que podia avisar i podria veure on anava a parar l'altre si el colgava l'allau, perque amb esquis encara et pots escapar pero amb les raquetes el tema esta molt mes complicat...
la cornisa que hi havia a sobre nostre i que ens va fer dubtar d'arribar a dalt o quedar-nos un pel mes avall
i aixi vem fer els 500 metres que ens quedaven amb un silenci sepulcral, i apretan el pas cada cop k feiem un tramet, la veritat al final en un momment vem ser a dalt, acollonits pero ho haviem aconseguit....
part de tram que passavem sols
concentracio maxima en els trams mes perillosos...
ultims 100 metres amb molta expectació, aquest va ser el tram que mes por vaig passar...
I FINALMENT CIM.........
NOCALEN MES PARAULES LES IMATGES PARLEN PER SI SOLES
arribant a dalt el coll de filia
estem cmolt contents.. ho hem aconseguit
mes felicitat... realment si no ho vius no saps com es arribar alla dalt i sentir-te aixi.....
coll de filia 2400 mes o menys.... al darrera la vall de manyanet amb alguna pista de boi taül al fons
vistes sobre filia espectaculars!!!!!!
Genial, sencillament genial!!!
ResponElimina