la rutina

- I que haces ahora? Cuidas a gente sin techo, cuidas a bebes con problemas?
. No, soy demasiado egoísta para eso.....no, tengo lo que el mundo llamaría un trabajo normal, y aburrido,
me levanto por la mañana, me visto, conduzco hasta la oficina, me saco el cerebro, lo guardo en un cajón, me paso 7 horas contando los minutos hasta la siguiente hora, si viene alguien pongo mi cara sonriente fingiendo que me interesan sus papeles y su falsa felicidad, tolerando la compañía de mis compañeras de trabajo, sin dejar de mirar el reloj; al finalizar el día, apago el ordenador, abro el cajón, cojo el cerebro, me lo vuelvo a colocar, camino hasta el aparcamiento donde he dejado el coche, conduzco hasta casa...... y es realmente muy, muy, aburrido, y parece que seguirá así durante un tiempo, aun......
-Pero y como lo aguantas?
-sacandome el cerebro, y guardandolo en un cajón..... y soñando.....
SOÑANDO porque aun es gratis, y me impide no perder la puta cabeza.......

una activitat de tarda........

vistes desde el joc de l'oca

sortin casi dos hores tard de casa.... encaro el cami cap al tunel del cadi amb ganes, i amb molts nervis, per les presses, per e¡la discusió k ja es dilueix en el aire un cop soc al tunel... la resta del viatge sense incidents destacats.. un missatge, kedem a collbato directament... ufff senyal k vaig tardissim....
arribada a collbato, on l'altre dia vaig deixar el cotxe, mil disculpes desfetes pel vent... i la vergonya que s'escola per la finestra del cotxe.... no m'agrada que hem faguin esperar, ni m'agrada fer espera....
commençem.. en busca d'un sender que ens ha e dur a fer un barranquillo..... pero el sender no apareix per enlloc i nomes trobem camins k no porten a roma i k es queden amb un final no gaire agradable.... "hem sembla que ens hem perdut el cami" tot caminant... i ja començant a desistir... arribem al final de la canal roja.... aki decidim tirar cap a la vf joc de l'oca.... uuiuiuiu aixo no era el k tocava.. pero amb les forçes i els anims renobats de trobar-nos en el bon cami ( sigui kin sigui) arribem a peu de la famosa joc de l'oca...... uffff realment jo me la havia pres a la lleugera..... pero sempre hi ha reptes a superar... i a mi els reptes....... ens hidratem, posem el bodrier i endavant... o mes aviat a munt...



cada tram de corda de la ferrata es un petit es un petit triomf... la veritat es tirar de braços constantment.. impresionant m'encanta si arribo al final en puc esta mes que orgullosa de mi mateixa....
un cop arribem al cap de munt de la ferrata hem de decidir el cami de baixada.. kin podem triar... el sender normal, destrepar el joc de l'oca o fer la canal roja, jo hem decideixo per el cami normal de baixada... per avui ja ne tingut prou de emocions fortes amb cordes..... en Sergi no sembla gaire convençut de tornar per aquesta elecció i mo demana varies vegades..... al arriba al creuament mo demana per ultim cop... amb akell ulls suplicant casi k esculli la canl roja.... ufff sense pensar-mo gaire li dic que tirem per la canal.... si no havia tingut avui prou emocio la meva vida ara comença lo bo... poden passar dos coses al primmer rapel ho que el fagui i superi part de les pors als rapels que certa persona en el passat hem va fer agafar..... o hem bloqueixi i la lii parda....



superat el primer, el segon, el tercer i aixi succecivament fins a arriba a l'ultim... uff gran activitat de tarda!!!! hem sento molt contenta amb mi mateixa... he fet una ferrata que un cop vista amv els propis ulls i en directe hem pensava que no faria i he superat una por terrorifica a els rapels... uff gran activitat de tarda amb molt bona companyia...

ferrata regina

portem un estiu molt enfeinat, despres de parlar amb els de turisme, els meus jefes, hem canviat l´horari beneficiant-me jo, ja que amb el nou horari plego a les 7 de la tarda tres dies a la setmana i clar dona lloc a poder fer alguna cosa amb les colegues.... l´altre dia vem decidir anar a fer la ferrata d´oliana, a la motxila hi portavem els frontals, importantissim, ja k duiem l´intenció de començar la ferrata de dia, pero acabar-la de nit.....
ens vem trobar amb la Ferdi, companya d´aventures, a bellver de cerdanya cap a les 7 de la tarda, vem tirar cap a Oliana, posant-nos al dia de la nostra vida perque feia dies que no sabiem l´una de l´altre. al cap d´una hora i pico i despres de perdrens arribem al parquing de la ferrata, aparquem ens equipem i tirem amunt, ja que el temps corre en contra....

arribem a l´inici de la ferrata a les 9 en punt de la nit.... pujant cap problema aquesta ferrata te lo bo que et posa a to de bonb principi... abans del segon tram i despres de passar la paret vertical que hi ha despres del pont vem parar a fer un cigarro ( els fums als pulmons per mala sort sempre) i a contemplar el cel, que stava precios amb la via lactea, continuem el cami i aqui es on ens despistem mes!!! arribem a un cartell on posa retorn 50min parquing vem tirar cap a la dreta vem acabar en una canal estreta, despres de la qual el cami ja no es veia tan clar, els frontals ja no il.luminaven lo suficient, i l´idea de fer la ferrata de nit ja no era tan divertida.... vem decidir tornar endarrera.
tornem a la canal estreta, continuem baixant i aribem a un moment que ens preguntem on coi son els punt vermells que portavem seguin una estona, els haviem perdut feia un bon rato i ens aviem fivcat de caps al barranc sec k hi fas uns metres a la aproximació!!!! ens vem fer tot el barranc amb les consequens esgarrapades, enganxades i fins un rapel de 5m on hi vem deixar una corda vermella!!!! despres de olta estona ens donem compte que el cami dins el barranc que seguiemja no es tan ferestec i ens donem compte que a la nostra esquerra hi ha un cami, haviem sortit del barranc, seguim el cami de baixada i en pocs minuts arribem al parquing, eren la una de la matinada!!!! de tornada parem a organya on ens prenem una coca cola ven fresca que en portavem parlant desde mig cami de pujada de la ferrata.... d áquesta aventura en treiem la conclusió de que havia sigut la primera vegada en les nostres vides que vem sentir claustrofobia en un espai obert